Alumnes de la escola Heura nascuts al 1966

Durant aquest més he anat explicant a diferents companys i amics la trobada a Llaés on un grup d'antics alumnes i el seu mestre tutor que varem compartir classe ara fa mes de 26 anys van a passar un cap de setmana plegats.

Absolutament tothom m'ha comentat que ells no practiquen aquest tipus de trobades i que no coneixen a ningú que ho fací llevat de nosaltres. Inclús parlant amb els meus germans que anavem a l'escola tampoc han practicat aquest tipús de trobades en aquests ultims anys.



La veritat es que molts de nosaltres ja tenim fills que están en aquella edat on nosaltres compartiem la vida i miro els amics dels meus fills encuriosit per intentar veure si mantindrán aquests tipús de lligams. La veritat, es que estic segur que els meus fills ho faran ja que visc en un barri del poble on la majoría de Pares de l'escola hi van estudiar ells de petits i es per això que ara mantenen una relació permanent i gairebé diaria.

La meva pregunta es: perqué en el nostre cas mantením aquest contacte al llarg dels anys quant la proximitat geogràfica no ens ho facilita? perque cada cop que el Jordi i la Mercè toquen a sometent, correm, tots els que podem, a respondre a la crida? i veient els comentaris molts dels que no varen venir no és perque no volguesin.

Es un fet curios veure com algunes relacions deixen de estar circumscrites a un determinat espai de relació i els incorporem al llarg del temps com una part de nosaltres mateixos.

Au, fins aqui les reflexions d'avui una mica propiciades per la resaca de festes i festivals de final de curs de la meva progénie que no han sigut ni poques ni curtes.