Una foto per a recordar

Adivineu qui de la foto no va compartir classe ara fa 15 anys?

Munyint la trobada

Hola a tots,
El dissabte de trobada a la Cloella o sigui la Granja de Marta Sola y el Francesc ha sigut un veritable exit.

De fet no se com agrair l'hospitalitat d'aguantar-nos tot el dia per la seva granja menjant-nos el seuc cabrits a la brasa (fabulos) i el fortmatge de la llet de les seves cabres (inolvidable).

De fet va ser un dia fantastic on ens vem retrobar gairebé tots i on tot va anar la mar de bé. De fet va ser el primer dia sense pluja despres de uns mes i mig de dissabtes plujosos que van deixar els entorns de la Cloella d’un verd espatarrant per que en gaudissim a cor que vols.

Au, no m'enrrollo mes que tinc que anar a regar el geranis.

Hola a tothom!

Com que veig que estem tots molt tovets encara pels efectes amorosos i carinyosos de la trobada i que a més s'hi han introduït nous elements de reflexió, aquí faig la meva aportació. Així com el missatge anterior (Espais de contacte a Internet), anava adreçat a tothom, aquest només és per als que ens vam veure dissabte.

Lluís, vas dir una cosa que em va encantar: "Tots formem part de tots, del nostre passat i de les nostres vides." Ho vaig trobar molt intens. I el que dic no és sentimentalisme 'facilón'. Coincideixo amb tu, però només en certa mesura, quan dius que et van quedar coses a la panxa. Jo, la sensació que vaig tenir és que el dia em passava volant i que no vaig tenir temps de xerrar l'estona i amb la intensitat amb què hauria volgut amb tothom. Suposo que si les hores em van passar com una exhalació, és perquè estava exultant de ganes de ser allà, de compartir un dia amb vosaltres i d'estar a casa de la Marta. I quan la gent començava a marxar, jo pensava:"Ostres, ja? Noooo!"

(Incís: Cristina, el moment cotxe descapotable, genial!)

M'hauria agradat passar més estona amb vosaltres i tenir més temps per compartir més coses, conèixer més de vosaltres com a persones adultes. M'encanta recordar quan érem petits (realment que iguals que arribem a ser en certes coses), però també resulta molt emocionant i ric descobrir què més som, què hi ha de nou en cadascú de nosaltres..., perquè en altres aspectes som persones diferents.

Potser tot plegat és pel que deia el Miquel: "Hacía mucho que no nos veíamos... y habernos visto UN POCO unas pocas veces no sería suficiente para algo mas profundo, o sincero, o como se llame. Con el tiempo sí..."

Durant molts anys ens hem anat veient molt poc (i amb alguns gens). De tota manera, jo diria que tant en la celebració dels 40 anys com dissabte passat hem intensificat una mica més la sensació de "grup". Tenim una mena d'unió que ens vincula; però, compte, ens vincula d'una manera molt específica. Tots nosaltres formem part del nostre passat (i d'una part molt important de la infantesa), però no formem part del nostre dia a dia, ni del cercle habitual. Això fa que sigui un tipus de relació molt específica.

I tots nosaltres decidirem si ja ens està bé que continuï així o volem que sigui diferent. La Cristina deia que ens veiem poc. De fet, ara feia molt temps que no ens vèiem al cap de dos anys, perquè abans del 2006 ens havíem trobat el 2002. Jo en un mail deia d'esperar als 45 anys per fer una data rodona, però això implica esperar tres anys, potser per alguns és massa i per altres ja està bé. No ho sé...

Jo de fet ara ja us enyoro una miqueta... I aquí m'uneixo a la Marta, quan diu: "Carinyus meus, us estimo a tots, us penso a tots." Marta, 'us penso a tots' és una frase que s'escapa lleugerament de la lògica gramatical, i això la fa preciosa i plena de contingut! Ets una poeta!

Ostres, Marta, quina alegria que em fa que puguem estar en contacte amb tu. Ho dic molt de debò. I com molt bé diu la Maria, compte que això de la tecla i el ratolí enganxa!

Per cert, si hem d'obrir un període de reflexió (que no ho sé, no dic que hagi de ser així) estil la típica escena de parella "Carinyu, hem de parlar", també podríem reflexionar la manera d'organitzar i de convocar:

QUAN: cada un, dos, tres anys?

COM: mail --com s'actualitzen les dades?--, Facebook...

QUI: daixonses, no és millor que la iniciativa es diversifiqui? ;-)

Sembla que Facebook s'anima, però que no ens passi com amb el bloc, que aviat vam perdre pistonada. Per exemple, el debat "Carinyu, hem de parlar", o el que sigui, el podem traslladar a un fòrum del grup Escola Heura. I així provem com ens va, ...carinyu ;-)

I una última reflexió, en TOTS els missatges pre i posttrobada (Joaquim, 110 i sumant!) hi ha un element comú: ens tenim carinyu i valorem molt mantenir el contacte. Està a les mans de tots nosaltres, doncs, pensar com volem que sigui aquest contacte i posar fil a l'agulla.

Megaració de petons i abraçades!

Mercè

EL Sega ha sigut pare

Senyors i senyores Heurencs,

Poso aquests “Post” després de una llarga temporada de sequera per la recepció de una gran noticia que ha arribat a la meva bústia demanant-me que la faci pública el mes aviat possible.

El Sega i l'Ana han sigut pares i envien aquesta fotografia tan preciosa de la nova incorporació familiar.

Ja que veure com passen els anys. El que no queda clar (o almenys jo no ho se veure es si es el fill o la filla i com es diu).

Segur que ens ho dirà aviat.

Alumnes de la escola Heura nascuts al 1966

Durant aquest més he anat explicant a diferents companys i amics la trobada a Llaés on un grup d'antics alumnes i el seu mestre tutor que varem compartir classe ara fa mes de 26 anys van a passar un cap de setmana plegats.

Absolutament tothom m'ha comentat que ells no practiquen aquest tipus de trobades i que no coneixen a ningú que ho fací llevat de nosaltres. Inclús parlant amb els meus germans que anavem a l'escola tampoc han practicat aquest tipús de trobades en aquests ultims anys.



La veritat es que molts de nosaltres ja tenim fills que están en aquella edat on nosaltres compartiem la vida i miro els amics dels meus fills encuriosit per intentar veure si mantindrán aquests tipús de lligams. La veritat, es que estic segur que els meus fills ho faran ja que visc en un barri del poble on la majoría de Pares de l'escola hi van estudiar ells de petits i es per això que ara mantenen una relació permanent i gairebé diaria.

La meva pregunta es: perqué en el nostre cas mantením aquest contacte al llarg dels anys quant la proximitat geogràfica no ens ho facilita? perque cada cop que el Jordi i la Mercè toquen a sometent, correm, tots els que podem, a respondre a la crida? i veient els comentaris molts dels que no varen venir no és perque no volguesin.

Es un fet curios veure com algunes relacions deixen de estar circumscrites a un determinat espai de relació i els incorporem al llarg del temps com una part de nosaltres mateixos.

Au, fins aqui les reflexions d'avui una mica propiciades per la resaca de festes i festivals de final de curs de la meva progénie que no han sigut ni poques ni curtes.

Au jovent, Via fora !!!!

Apa nois, a veure si us animeu i escribiu una mica més (si voleu publicar les entrades m'ho envieu per eMail i jo ho penjare ràpidament).
Si el mantenim aquest espai viu es més fàcil que més gent el vegi i poguem contactar amb aquells que encara no ho hem aconseguit (la meva fé amb la tecnología es gairebé infinita).
Si teniu qualsevol problema, ja sigui tècnic o de falta de temps i/o recursos poseu-vos en contacte amb mí i provarem de resoldre'l. Tanmateix si podeu oferir algún tipus d'ajut per millorar aquest espai també us agrairé que contacteu amb mí.

Apa siau i estigueu bonets.

David

Exit de visistes

Estic parat al veure la capacitat de convocatoría que té el lloc. Per a controlar com anava vaig colocar un contador i estic parat de la fidelitat de tots cada día.
Si us fixeu el Dimarts a les 9:00 del matí ja hi han 21 visites (3 son meves) però la resta ho fem entre tots.

Per a continuar, faig una pregunta:
Quan feiem 8é Els campaments van ser a Sant Miquel de Cuixa.
7e´Els campaments van ser a Franciac?
6é Els campaments van ser a Hostalric ?
........

Quant van ser els de Calafell, Escornalbou, ....? recordo els noms però res mes. En aquesta edat la memoría ja no es el que era.

Au petons i abraçades per tots i sobretot totes.
David.

Franciac 3

Franciac 2

Franciac 1

I continuant amb les fotografies del Joaquim una serie de Franciac.

Crec que va ser a setè que varem anar de campaments a Franciac a casa de la Cristina i tal i com hem va recordar la Mercè varem malmetre la població de conills d'indies de una casa del costat .

Fotos Vintage by Joaquim

Hola,
Seguint amb la increïble col·lecció de fotografies "vintage" proporcionades per el Joaquim (JCW) publico els documents que m'ha fet arribar.

Aprofito que es parla de documents gràfics per a recordar que els que varem passar el dia a la casa som conscients de la quantitat de fotos que es van fer i que no han arribat...

La fotografía que publico es de unes colònies a Calafell......

Els convidats

Aquest "post" va dedicat a les victimes de la trobada. Aquells i aquelles que van aguantar sense entendre massa les nostres histories.

La veritat es que m'agradaría veuren's a tots plegats amb els ulls d'algú que ens veu desde fora. La veritat es que en les converses deuen semblar una mica sincopades amb molts sobre-entesos i coses a mig dir.

A veure si les victimes de la trobada s'animem a expresar la seva opiniò sense que serveixi de revenja per el cap de setmana que han hagut de patir.

La mes jove de les convidades va fer la seva per la casa i només feia acte de presencia a l' hora de la teca, cosa que demostra una gran inteligencia per part seva.