Els convidats
Aquest "post" va dedicat a les victimes de la trobada. Aquells i aquelles que van aguantar sense entendre massa les nostres histories.La veritat es que m'agradaría veuren's a tots plegats amb els ulls d'algú que ens veu desde fora. La veritat es que en les converses deuen semblar una mica sincopades amb molts sobre-entesos i coses a mig dir.
A veure si les victimes de la trobada s'animem a expresar la seva opiniò sense que serveixi de revenja per el cap de setmana que han hagut de patir.
La mes jove de les convidades va fer la seva per la casa i només feia acte de presencia a l' hora de la teca, cosa que demostra una gran inteligencia per part seva.
posted by vitus @ 8:57 p. m.
10 Comments:
Molt bè David , et un pencaire dels bons. Ha estat un trobada memorable , digne dels quarentons que som o properament serem.
A veure si a la propera som més.
Fins aviat a tots!
Buno, gracies però no es tant feina, la feina real es la que hm de fer tots plegats aportant idees i material.
Soc el Jordi i em passa com a la Mercè, no tinc cap password, per això entro acom anònim. Estic emocionat!!! Quina meravella la tecnologia (quan funciona i saps com funciona)! Moltes gràcies David Clavera. Més que res que ja s'ha acabat la feina d'organitzar trobades :-).No, realment això ens permetrà mantenir-nos en contacte molt més fàcilment. I a més podem fer arribar a la gent que no pugui venir un reportatge de les trobades que anem fent (i que ja hem fet; ja escanejaré les fotos de trobades anteriors i les penjarem, d'acord?). Un petó molt fort a tothom!
Bé, com que sóc una mica espaviladet ja he descobert com s'ha de posar el nom. Una mica més però, obro una nova blog sense saber-ho. Mercè i resta de gent que vulgueu entrar com a persones i no anònims:
Perdoneu, però he clicat "login and publish" abans d'hora. Us volia dir que he fet per posar el meu nom, però ara no tinc la possibilitat perquè ja tinc nom i no ho recordo, així que ja us ho fareu -:), és qüestió d'arriscar-vos. Un petonet.
Per cert, algú podria fer cinc cèntims de com va anar el diumenge ? JCW
El diumenge ens vam llevar a una hora relativament prudencial (potser eren quarts d'11, no ho recordo), vam esmorzar, va arribar el Sergi i vam fer la xerradeta, vam endreçar una mica (uns més que altres) i vam anar a dinar a una fonda a prop de la casa, on vam menjar molt bé. Després ens vam distribuir en cotxes i vam tornar cap a casa. Ja estàs recuperat, JCW? Ok, Jordi, un dia quedem i fem sessió d'escàner. David, això de Vitus ve de Daviditus?
Sóc la Mercè i continuo resistint-me a investigar què he de fer per no ser anònima i ser persona. Diu: "Elegir una identidad". Doncs jo vull ser ballarina del Bolxoi!
Torno a ser la Mercè. És que ara feia dies que no em podia connectar (només ho puc fer de dissabte a dimarts) i trobo divertit això de poder escriure. No volia dir res, només jugar. :-D
Petonets
Mercè, tinc ganes de marro: això d'uns més que uns altres ho hauries de concretar. A qui et referies concretament? Pensa que aquests comentaris poden portar cua. A veure si comencem a discutir com en les millors parelles, qui fa què i COM i QUAN. En aquest cas, però, com en les millors famílies.(És broma, que a vegades els missatges escrits es malinterpreten; simplement també tinc ganes de jugar una miqueta). Un beset.
De fet, jo m'incloc en els que van fer menys!!! A més, Jordi, ja saps que tu i jo som com germans, encara que ens discutim (per cert, mai hem discutit de debò, oi?) sempre tornem a la calma. "Es lo que tiene" coneixe's des de fa... quants? 35 o 36 anys? De fet et conec des de fa més anys que els meus germans petits, que en tenen 29 i 30!
Un altre beset, germanet!
Mercè
Publica un comentari a l'entrada
<< Home