Una foto per a recordar

Adivineu qui de la foto no va compartir classe ara fa 15 anys?

Munyint la trobada

Hola a tots,
El dissabte de trobada a la Cloella o sigui la Granja de Marta Sola y el Francesc ha sigut un veritable exit.

De fet no se com agrair l'hospitalitat d'aguantar-nos tot el dia per la seva granja menjant-nos el seuc cabrits a la brasa (fabulos) i el fortmatge de la llet de les seves cabres (inolvidable).

De fet va ser un dia fantastic on ens vem retrobar gairebé tots i on tot va anar la mar de bé. De fet va ser el primer dia sense pluja despres de uns mes i mig de dissabtes plujosos que van deixar els entorns de la Cloella d’un verd espatarrant per que en gaudissim a cor que vols.

Au, no m'enrrollo mes que tinc que anar a regar el geranis.

Hola a tothom!

Com que veig que estem tots molt tovets encara pels efectes amorosos i carinyosos de la trobada i que a més s'hi han introduït nous elements de reflexió, aquí faig la meva aportació. Així com el missatge anterior (Espais de contacte a Internet), anava adreçat a tothom, aquest només és per als que ens vam veure dissabte.

Lluís, vas dir una cosa que em va encantar: "Tots formem part de tots, del nostre passat i de les nostres vides." Ho vaig trobar molt intens. I el que dic no és sentimentalisme 'facilón'. Coincideixo amb tu, però només en certa mesura, quan dius que et van quedar coses a la panxa. Jo, la sensació que vaig tenir és que el dia em passava volant i que no vaig tenir temps de xerrar l'estona i amb la intensitat amb què hauria volgut amb tothom. Suposo que si les hores em van passar com una exhalació, és perquè estava exultant de ganes de ser allà, de compartir un dia amb vosaltres i d'estar a casa de la Marta. I quan la gent començava a marxar, jo pensava:"Ostres, ja? Noooo!"

(Incís: Cristina, el moment cotxe descapotable, genial!)

M'hauria agradat passar més estona amb vosaltres i tenir més temps per compartir més coses, conèixer més de vosaltres com a persones adultes. M'encanta recordar quan érem petits (realment que iguals que arribem a ser en certes coses), però també resulta molt emocionant i ric descobrir què més som, què hi ha de nou en cadascú de nosaltres..., perquè en altres aspectes som persones diferents.

Potser tot plegat és pel que deia el Miquel: "Hacía mucho que no nos veíamos... y habernos visto UN POCO unas pocas veces no sería suficiente para algo mas profundo, o sincero, o como se llame. Con el tiempo sí..."

Durant molts anys ens hem anat veient molt poc (i amb alguns gens). De tota manera, jo diria que tant en la celebració dels 40 anys com dissabte passat hem intensificat una mica més la sensació de "grup". Tenim una mena d'unió que ens vincula; però, compte, ens vincula d'una manera molt específica. Tots nosaltres formem part del nostre passat (i d'una part molt important de la infantesa), però no formem part del nostre dia a dia, ni del cercle habitual. Això fa que sigui un tipus de relació molt específica.

I tots nosaltres decidirem si ja ens està bé que continuï així o volem que sigui diferent. La Cristina deia que ens veiem poc. De fet, ara feia molt temps que no ens vèiem al cap de dos anys, perquè abans del 2006 ens havíem trobat el 2002. Jo en un mail deia d'esperar als 45 anys per fer una data rodona, però això implica esperar tres anys, potser per alguns és massa i per altres ja està bé. No ho sé...

Jo de fet ara ja us enyoro una miqueta... I aquí m'uneixo a la Marta, quan diu: "Carinyus meus, us estimo a tots, us penso a tots." Marta, 'us penso a tots' és una frase que s'escapa lleugerament de la lògica gramatical, i això la fa preciosa i plena de contingut! Ets una poeta!

Ostres, Marta, quina alegria que em fa que puguem estar en contacte amb tu. Ho dic molt de debò. I com molt bé diu la Maria, compte que això de la tecla i el ratolí enganxa!

Per cert, si hem d'obrir un període de reflexió (que no ho sé, no dic que hagi de ser així) estil la típica escena de parella "Carinyu, hem de parlar", també podríem reflexionar la manera d'organitzar i de convocar:

QUAN: cada un, dos, tres anys?

COM: mail --com s'actualitzen les dades?--, Facebook...

QUI: daixonses, no és millor que la iniciativa es diversifiqui? ;-)

Sembla que Facebook s'anima, però que no ens passi com amb el bloc, que aviat vam perdre pistonada. Per exemple, el debat "Carinyu, hem de parlar", o el que sigui, el podem traslladar a un fòrum del grup Escola Heura. I així provem com ens va, ...carinyu ;-)

I una última reflexió, en TOTS els missatges pre i posttrobada (Joaquim, 110 i sumant!) hi ha un element comú: ens tenim carinyu i valorem molt mantenir el contacte. Està a les mans de tots nosaltres, doncs, pensar com volem que sigui aquest contacte i posar fil a l'agulla.

Megaració de petons i abraçades!

Mercè